Records...El meu primer campament,sí encara que és un poc increìble el meu primer campament (sense contar els de classe)va ser en 19 anyetes,jeje.
Ara ja fa 6 anys,però que anys. A passat de tot bó i roïn. Ara mire enrrere i moltes vegades pense,que haguera sigut de Roberto si no haguera decidit anar aquell Agost del 2002??
Pues la veritat que ni heu sé,ni heu sabré mai en la vida,però,desprès de tot este temps no m'arrepentixsc de res,tot el contrari done gràcies per haver pogut anar i gràcies això,sòc qui sòc i ara estic on estic,jeje
5 comentarios:
Jo pense que si el primer campament et marca, possiblement el que més. Però des de que vaig als campaments cadascun dells em deixa una sensació i uns sentiments que em fan crèixer com a persona i com a cristià. M'he fet ja a anar tots els estius al campa que quan apleguen estes dates ja pròximes sols faig que contar enrrere per vore quan falta.
quan la gent et pregunta com és que aprofites les teues vacances destiu per anar a un campament de nanos?
La resposta és ben senzilla, perquè com deia el comentari açò et marca i no et deixa indiferent!!
Cafer.
Sé, bé, millor dit pense, que estaries ben lluny. Els camins ens haurien anat distanciant, i qui sap què havera sigut de tots els moments que hem fet nostres.
De xarrades, de voltes sense destí concret, de nits de cine, de dies de caseta, de plaja o de muntanya, d'abraços i rises, de discussions i de crits...
Com tu, no imagine la vida sense Orea ni sense tu... Encara no tinc clar del tot què et va espendre a donar ixe pas, però m'alegre!!
I, com no, gràcies!!
La veritat que jo pensé que si que haguera estat lluny,però,ara encara que puguera tirar enrrer i seguir un camí distint,crec que no heu faria,per tot això que has dit,gàcies??a tu perqué vas ser una de les raons per les que vaig anar a este lloc tan especial per a mí...
Orea va ser d'eixes coses que quan recordes, un mar de sensacions et recorren el cos... Sense dubte, i com que la ment (encara que de vegades siga traidora), és molt sabia, tinc moooolts bons records d'aquell campament.
Va ser el principi d'una gran història... I part imporant d'un dels millors estius... I pensar que no volies vindre!
Tu saps de sobra perqué no volia anar,jeje.Però,gràcies a tots els que fereu que canviara d'opinió.
Publicar un comentario