1/4 de Segle

amic -iga
1. adj. i m. i f. Que manté una relació d'amistat amb algú, que sent amistat per algú. Esta és la meua amiga Marta.
2. a. adj. i m. i f. Que té afició per algú o per alguna cosa. Amic de les plantes.
b. adj. i m. i f. Partidari d'algú o d'alguna cosa. Els amics de la llibertat.
c. adj. i m. i f. Que afavorix algú o alguna cosa. Els amics de les lletres.
3. m. i f. [ pop. ] Amant.
4. adj. Que mostra inclinació favorable, no hostil. Un gest amic.

Açò és la que el diccionari anomena lo que és un amic...Pues heu senc,jo no heu compartix.I perqué??

És molt fàcil,sempre he sabut que tinc uns amics que moltissima gent voldiria tindre,tenim els nostres més i menys,però,com tot el món som persones.Però el dissabte per la nit meu ratificaren i en creus.Hem feren una festa sorpresa i en lo ignorant que sòc jo,ni me vaig adonar que portaven uns dies planejant-ho tot,la veritat que no me va saber mal haver cumplit 1/4 de segle.Me putejaren un poc,els vaig preparar tot lo indispensable per a fer mohjitos(era part de les proves,jejej.)Hem feren dissfresar a Roser i Mire en bufes i per a arredonir la nit,pegar una volta en una bici dels anys 80 en un carro de la compra enganxat al darrere,menys mal que sols hem va vore una parella que estava pegant-se el lote en el carrer Delme,ufff!!!.I Ja per a finalitzar no prou en tot això,vaig arribar al Monosabio i tenia una pancarta que resava algo aixina com"1/4 de segle moltes felicitas" i images de dos personatges que la senyoreta Mireia Martinez alies (Abruzzi,Sargento,Sinsu,)s'ha encarregat de que m'inculque la gent.No t'agrada Roberto??jeje.Cansonsillo Man i Teodoro Bagwell(T-Bag).Però inclús després de tot açò sols els puc dir una cosa...MOLTISSIMES GRÀCIES,tinc uns amics que no canviaria ni per tots els diners del món i això heu dic de tot cor.Però jo he sigut el primer en passar per ahi,ja vos arribarà el vostre torn...

Orea 2002

Records...El meu primer campament,sí encara que és un poc increìble el meu primer campament (sense contar els de classe)va ser en 19 anyetes,jeje.

Ara ja fa 6 anys,però que anys. A passat de tot bó i roïn. Ara mire enrrere i moltes vegades pense,que haguera sigut de Roberto si no haguera decidit anar aquell Agost del 2002??

Pues la veritat que ni heu sé,ni heu sabré mai en la vida,però,desprès de tot este temps no m'arrepentixsc de res,tot el contrari done gràcies per haver pogut anar i gràcies això,sòc qui sòc i ara estic on estic,jeje